Read the Catalan translation by Josep Llobera Capllonch of ‘Ai să dai seamă, doamnă’ and ‘Duplicitatea visarii’ written in Romanian by Ioana Ileana Ștețco.
Plumb the abyss of dreams and delusion.
You don’t know Dutch? Don’t worry, we’ve got you covered. We have more:
- Twee gedichten – Dutch translation by Sofie Matthé
- Two poems – English translation by Gabi Reigh
- Dos poemas – Spanish transation by Eliza Claudia Filimon, ed. Josep Llobera Capllonch
Read the original in English here
Haurà de respondre, senyora
Pels prats on somià
Somnis daurats i de terra
Pel riu que guarda
La forma salada del teu cos
I per la cançó en forma de pedra
Que en secret es congrega en la Paraula
Haurà de respondre aixecant la mirada
Al cel que es mereix
Qui i com gela les denses llavors
En la nostra sang
Quan la mirada al voltant picoteja les llavors
Pel cor que batega
I pel cor que aviat s’atura
Haurà de respondre, senyora
Per l’audàcia de trepitjar a pleret
L’infern de composicions futures
Composicions de fem i pols
Ulls que parpellegen solitud
Taquen les fronteres del meu temps
Ferit en una cel·la neutral
Per la corona imperial de la nostàlgia
Que porto fins i tot quan el déu dels somnis
Més i més s’absenta
Per la resurrecció que s’alça forta
en la creu del meu cos mortal
Pel cor despietat que deixa
El bressol dels nins a la vista
Conscient i sabent el que sap
Per cada solitud
Haurà de respondre, senyora
Mirant-los als ulls
Aquells que trepitgen el tall de la destral
Descalços
Pels nius deshabitats de les àguiles
I pel poema amb cos de neu
Haurà de respondre, senyora
Ara i per l’eternitat de les seves composicions
De llum més pura
O buit més fons
Per la terra jo aquí responc
Amb els meus amors amb gust de terra
I amb la llàgrima del meu cos
Congelada
Per la mar de sang
Amb sang vessada en temps de pau
Responc
Per les brases sembrades a l’aire
Com blat d’octubre
Responc amb el cor dins un puny
En un racó lluminós
En el llit de cendres
De composicions futures
I en la vacuïtat de les entranyes
En la curvatura interior
Sento el gran pintor perpètuament dibuixar
Signes d’un temps orador
La duplicitat de l’ensomni
Tu
Qui te’n cuides de les meves solituds
Les amplifiques i les envies de volta
Als encebats ramats dels anys
Com preguntes capitals
A tu
Se’t seca la pell dels pensars
Tu
Qui indiferent comptes les alegries
En un registre amb línies fines
Quasi invisibles les ombres del meu cos
T’amaguen
A tu
Et portava a pasturar els ramats
On el prat dels meus insomnis
Et vaig pregar amb les meves pluges salades
L’ermàs dels prejudicis
Llavors em vaig vestí amb roba de festa
De la infància
I vaig mirar enrere
No molt lluny del soroll del significat
Els presos de la paraula es barallen
Alguns al bar
Alguns a la casa de tolerància
Alguns a la biblioteca de l’Acadèmia
Tu
Qui de les pèrdues i del no-res
Combines els colors que invisibilitzen el món
I els teus ramats són fruit de l’ahir
De tots els dies grisos i importants
Com una estufa que es va cansar
I els crema i els destrossa
Abans d’arribar-los a conèixer
Per tu
Brindo amb falsedat la copa dels teus somnis
I tota la plenitud del meu cor
Del millor paper
Sobre el qual s’estableixen lletres vives
Que creixeran i es faran poemes
En les cendres de les fotografies
El meu cos es regira en les brases i es deixa ser somiat
Per aquells que veuen en les ferides del moment
El paradís perdut
Les cicatrius del meu temps
Cauen sobre les cicatrius del meu cos
Incest de llums
Enterra fons dins la font
La memòria temporal dels mons vius
Amb poca aigua
En la font suau
Neden els peixos de les nostres duplicitats
Perla-obscures
Josep Llobera Capllonch (tr.)
Josep Llobera Capllonch is a Mallorcan writer-translator based in Edinburgh. He writes both prose and poetry in Catalan, Spanish and English. He self-translated his novel La necesidad es un pato into English as part of his MSc in Translation Studies at the University of Edinburgh. His academic research brought him to Charles University where he presented his paper “Self-Translation: Breaking the Traditional Axioms in a Tongue not Mine” in the last L2 Translation Conference.
Ioana Ileana Ștețco
Ioana Ileana Ștețco was born in Borșa, Maramureş, in Romania. A member of the Romanian Writers’ Union and labelled as the ‘subtle alchemist of existential melancholy’, she has published
three poetry collections. Her poetry has been described as ‘remarkably vivid, tumultuous, overwhelming and grave’. She has won several national poetry prizes. Her latest collection,
Ai să dai seamă, doamnă, was published in 2016.
