Quatre poemes

These are the Catalan versions by Helena Fornells Nadal of four poems written in Spanish by Maria Lorente Becerra. Get Issue Zero to read the originals.

Plecs

mai vaig entrendre del tot el meu cos

era un eixam de rondalles d’arrels que s’estenien per turons buits
semblants al cel i al tro un deliri somiat pels que m’havien de somiar.
jo visc allà en la música dels plecs d’una llum que s’obre i es tanca.

Aquell armari…

Va rebre les cendres del seu pare.
Les va rebre quan ell encara era viu.
Va ser més aviat un avançament,
una advertència.
L’home que les hi va entregar
li va dir que havia de ser l’amor
perquè la caixa pesava molt.
En altres temps la gent moria en camps oberts
protegits pel sol
i les flors s’eriçaven 
com llums obsoletes
en pressentir un altre cos
dins el seu ventre.

Va succeir en un armari de dos metres
un armari antic,
lleuger,
sense cos.

Es va clavar un punyal
al pit.

El temps va esclatar sobre els texans,
els àlbums familiars,
les promeses complertes. 

La sang va entollar els carrers de Cali.
Els nens van saltar alegres
dins els bassals de fang
sense preguntar per què
l’aigua era roja i espessa. 
En el cel no van sonar trompetes
no van assistir-hi els àngels
la policia
ni els veïns 
un crit va nuar la casa
en una abraçada asfixiant.

Es va clavar un punyal al pit
i ningú va cantar la seva mort.

La mare va sentir l’udol
va pensar que era el gos.
Va pujar a l’habitació
va esguardar l’armari
la porta tancada
amb doble clau.
La sang va irrompre
contra el seu vestit blanc.
I aquella porta
va romandre tancada 33 dies.
Els dies necessaris
per tal que tota la casa
s’impregnés de flors.

Aquesta guerra que no s’acaba.

S’esvaeixen i cauen són tan sols un precipici de miracles que colpegen les
finestres el dia no és pas trist per la opacitat ja coneixem els secrets els
escorxem tots els matins en accions metòdiques sabem que un ou no és
un ou ni tan sols una vida que ja no serà és la possibilitat infinita de
jugar amb la mort i amb la epifania. He obert la nevera. Aquesta porta
també podria ser habitada per una molsa lluent, un pessebre infinit i una
nena que reinventa una mitologia. Tot el que esdevé quotidià ens ignora.
he alliberat un ou per bullir-lo. L’aigua ha envoltat la casa i de sobte, un
estrèpit de metralletes ha romput el carrer. No he volgut obrir-lo. La meva
mare solia cuinar ous durs. Els anomenava petites llunes i astres que
emmagatzemem en rebosts per a sentir-nos més propers al cel. Després
els esquerdava com si obrís una flor. Sols calia menjar-los per creure que
era cert. A mi m’ha fet por, potser per les metralletes, per les possibles
morts, no ho sé. He passat tres dies d’insomni i una bala ha foradat l’ou.
A dins no hi havia res. El més important és que continuï recordant que sóc
immensament feliç.

Faula

Si voleu que us sigui sincera us diré un secret
Però si us plau, no li digueu a ningú.
He fet amb les meves mans una papallona de paper
I ha volat.

Helena Fornells (tr.)

Helena Fornells is a poet and translator from Barcelona currently based in Edinburgh. She writes poetry in both English and Catalan and works as a bookseller.

Maria Lorente Becerra

Maria Lorente Becerra is a poet, writer, and filmmaker from Barcelona. She graduated in Philosophy from the University of Barcelona and has written stories and screenplays for cinema and theatre which she has later produced and directed. She helped organise the successful first UtopiaMarkets in Poetry celebrated in Barcelona. Her first poetry collection, Es magia lo que ves, was published by EspasaEsPoesía in 2019. Her work has also appeared in the anthologies In-versa: nueva expresión de mujeres poetas (In-Verso), El libro rojo: vol.9, and 52 semanas (Entropía ediciones). She is currently working on her second collection of poetry and on experimental cinema projects.

0 replies on “Quatre poemes”